Acompanyi’ns en aquest viatge en el temps de Rolex i l’art: fa molts anys, durant el període hel·lenístic, es va realitzar l’enumeració de les arts. Les set arts van ser la gramàtica, retòrica, dialèctica, aritmètica, geometria, astronomia i música. No va ser fins a partir del Renaixement quan es va valorar la figura de l’artista i de la seva activitat. L’artista va començar a estar lligat amb l’humanisme. No existeix una ordenació pròpia ni comunament acceptada de les arts, però Ricciotto Canudo, en el Manifest de les set arts (1911) les enumera de la forma següent: arquitectura, escultura, pintura, música, dansa, poesia, literatura i cinema.
Rolex i l’art mantenen un vincle estret des de fa dècades.
La marca ginebrina vol fomentar la preservació de les obres mestres i fomentar que l’art es transmeti de generació en generació a través de la «Iniciativa Artística Rolex per a Mentors i Deixebles», un programa que es va crear per contribuir a la cultura global. El programa busca artistes joves i amb talent de tot el món per reunir-los amb mestres artístics durant un període de col·laboració creativa en el marc d’una relació de mentoria individual. Les disciplines que inclou aquesta iniciativa són: música, arquitectura, dansa, literatura, cinema, teatre i arts visuals.
Si ens centrem en la relació de Rolex amb l’art de la literatura, podem destacar una bonica història que commou i ofereix un punt de vista diferent de la realitat que vivim. Si no, què és l’art?
Rolex i l’art: Colm Tóibín i Colin Barrett
La cerca compartida dels premiats literaris irlandesos. En aquest cas, la mentoria de l’escriptor Colin Barrett i el seu mentor Colm Tóibín es va basar en una profunda reflexió sobre la mecànica de l’escriptura. Aquesta mentoria va tenir com a fruit la finalització de la primera novel·la de Barrett: The English Brothers. Els artistes van descriure la mentoria com una comunicació tan profunda que ni tan sols comparteixen amb les persones que més estimen.
«Hem pogut parlar d’una forma en la qual ni tan sols et pots comunicar amb les persones que més estimes»
«Si comences a explicar-los com fas servir el plusquamperfet en una novel·la, et diran: “Podem tenir una mica de pau en aquesta casa, sense que continuïs parlant sobre la tècnica de l’escriptura?” Per això, tenir a un altre escriptor a prop, per a qui aquestes qüestions també són assumptes importants, va ser formidable. Vaig poder parlar amb ell d’una forma en la qual no vaig aconseguir fer-ho amb cap altra persona».
De totes les arts, la literatura és la més delicada. Els escriptors solen ser independents, treballar sols i crear pel seu compte. El vincle entre tots dos escriptors arran d’aquesta mentoria es va convertir en una «amistat literària» (així ho defineixen ells). Tots dos destaquen el suport mutu i intercanvi inspiracional.
El seu contacte no es va veure ni tan sols truncat per un tractament oncològic per a Tóibín. Fins i tot en aquestes circumstàncies, van mantenir el contacte per correu electrònic. El moment més memorable de la mentoria va ser quan van assistir junts al Centre d’Art i Natura als Pirineus Catalans, un retir d’artistes internacionals, on van parlar dels seus projectes, un retir d’artistes internacionals. Allí van parlar dels seus projectes, ambicions i passat. Un passat que Tóibín va recordar al principi de la seva carrera al costat de l’escriptor John McGahern, qui li va ensenyar a adonar-se que no et pots acomodar mai.
Quin és el secret d’aquesta relació tan productiva? La resposta no és fàcil. Molts pensaran en l’origen irlandès de tots dos, encara que hagin crescut en èpoques diferents. Però, a més, la veritat és que les seves personalitats no són similars. Potser és la passió per l’art, la seva generositat o la seva cordialitat. Però no només les seves obres constitueixen una obra mestra. També ho ha fet la seva relació.
El vincle entre Rolex, l’art i la literatura s’ha consolidat al llarg dels anys, per passar a formar part de la història de la marca.